dimarts, 31 de gener de 2012

L'assumpte Hume-Rousseau

Dos llibres tracten sobre l'amistat i el posterior enfrontament entre els dos grans filòsofs, el primer El perro de Rousseau de John Eidinov i David J. Edmonds, Península, 2007 , i el segon La querella de los filòsofos de R. Zaretsky i John T. Scott, Intervención cultural, 2010; però per donar una idea més breu dels detalls dels fets podeu llegir l'article dels diaris The Guardian i Clarin:
Hume y Rousseau, Enemigos Ilustrados

Textos de David Hume

1) L'"abstract" de Hume. El mateix Hume va escriure anònimament un extracte del seu fracassat llibre Tractat de la naturalesa humana, per això parla del "nostre autor" com si no fos ell mateix i el resum o extracte l'hagués efectuat un altre filòsof. El podeu llegir aquí.

2) Selecció de textos de Hume de Manel Codina, a Filosofia a través dels textos.

3) Una versió digital en pdf del Tractat sobre la naturalesa humana en castellà el podeu trobar aquí.

diumenge, 15 de gener de 2012

Primeres edicions de Descartes

Crec que ja ho he dit més d'una vegada: internet és increïble! La Biblioteca Nacional de França "Gallica" té digitalitzades més d'un milió d'obres del seu catàleg, això significa que podem, per exemple, consultar, llegir, descarregar... les primeres edicions d'obres il·lustres. Us enllaço al Discurs del mètode de René Descartes perquè es pot llegir en francès, si sou filòsofs i bibliòfils segur que passau gust de fullejar-les com jo.
Discurs del mètode

dissabte, 14 de gener de 2012

Pel·lícula "Descartes", de Rossellini, subtitulada



Més per l'ambientació que per la fidelitat de les dades biogràfiques cartesianes, la pel·lícula és, si més no, curiosa. Presenta un Descartes bastant altiu, molt segur de si mateix, encara que respectuós amb les autoritats.
No està ben traduïda en els subtítols, pel qual recomano sentir-la també en italià. Té 15 parts, només en poso una al bloc per no fer més lenta la càrrega de la pàgina. Des del youtube podeu trobar fàcilment les altres 14 parts.
Feis clic a l'imatge de la caràtula del DVD per veure la fitxa tècnica de "Cartesius".

divendres, 6 de gener de 2012

L'autèntic retrat de Descartes


Resulta que aquest retrat, probablement el més famós de Descartes, atribuït al pintor Frans Hals, no és el que es diu un retrat, és a dir, un quadre que el pintor fa a partir del model, i per tant, la semblança amb l'autèntic Descartes és dubtosa. Ni tans sols és segur que el pintor fos Frans Hals!

Segons la nota 4 de la Introducció a l'edició en català del Discurs del mètode, a cura de Pere Lluís Font, "l'únic retrat de Descartes fet amb seguretat ad vivum és el que li va fer el 1644 Frans von (sic) Schooten. Porta una inscripció que és també l'únic document que ens informa de la data de naixement del filòsof. Aquest el trobava 'molt ben fet, encara que la barba i el vestit no se li assemblen gens' (carta a Schooten, de 9-4-1649) (Edicions 62, pàg. 14). Vegeu-lo a continuació:
Segons González Urbaneja a La geometria de Descartes "La edición de F. van Schooten, de 1659, de La Geometría de Descartes, parte de su largo título es:
Geometria, à Renato Des Cartes : anno 1637 Gallicè edita; postea autem una cum notis / Florimondi
de Beavne ... Gallicè conscriptis in Latinam Linguam versa, & commentariis illustrata, operâ atque
studio Francisci à Schooten ... -- Amstelaedami : apud Ludovicum & Danielem Elzevirios, 1659.
En 1644, el matemático Frans van Schooten, editor de  La Geometría de Descartes y autor de las
figuras, graba la imagen ad vitum de un caballero con bigote y barba, circundando el retrato con la
siguiente inscripción: Renatus Des Cartes ... Natus Hagae Turorum anno MDXCVI. Señalan los
historiadores que esta inscripción es el único documento que atestigua la fecha de nacimiento de
Descartes. El filósofo encontró este retrato «muy bien hecho, aunque la barba y el vestido no se le
parecen en nada». 
El retrato acompaña a la edición de van Schooten, de 1659, de La Geometría de Descartes. (Orígenes y evolución histórica de la geometria analítica, pàg. 78).

Així és que l'altre suposat retrat de Descartes, el de Jan Baptist Weenix, tampoc no és un retrat fidel:
Donat que ni tan sols el de van Schooten va convèncer al propi Descartes encara ens queda el dubte de quina cara tenia realment. Mira mira!